ENTREVISTA A HÉCTOR BERTOMEU I A MANOLI NIETO

HÉCTOR:

1. Què penses que és l'ésser humà?

Pense que a més d'un conjunt d'elements físics  per a mí l'ésser humà és un animal, ni superior ni inferior, simplement amb la capacitat de raonar, sentir, pensar... que nosaltres podem detectar, valorar i jutjar. Em referisc a que aquestes actituts que ens fan diferents són el fruït de la nostra pròpia observació a nosaltres mateixos. A més, els humans som unes màquines perfectes que són un misteri per a tots, inclosos nosaltres mateixos.

2. Quina creus que va a ser la situación de la humanitat d'ací uns 100-200 anys?

Com tots sabem la terra no és estática, canvia al llarg del temps.

D'ací una 100-200 anys la humanitat en la meua opinó, haurà canviat molt ja que ara mateix s'està produïnt un canvi de mentalitat i tecnològic.

3. Esmenta tres coses que pendes que són imprescindibles en la vida de qualsevol persona.

Per a la vida de qualsevol humà les tres coses imprescindibles són: tenir contacte humà, preguntar-se i sentir.

4. Què penses que ens mou a fer les coses?

Els nostres sentiments i la nostra capacitat per a afrontar els reptes i compromisos diaris.

5. Quin seria el teu projecte de vida si sapières que vas a viure eternament?

Seríen molts, jo crec que intentaría buscar el sentit de la meua vida. A més caria el possible per conseguir totes les metes i objectius que tinc.

MANOLI:

1. Sentido de la vida. ¿Por qué estamos aquí? ¿hay alguna razón de ser?

Hay que ir descubriendo cada día para qué. Está relacionado con la misión en la que estás encomendado. Lo que no hagamos cada uno se queda sin hacer. No hay nadie como yo.

¿cuándo se encuentra? 

Cuando tienes oportunidad de hacer algo por alguien y le llena. Ando como loca para que mi vida tenga sentido. Hay que hacer algo que nadie haga como tú, no importa el qué... y sentirte satisfecho.

2. ¿Piensas que el ser humano termina con la muerte?

No. Estamos llamados a tanto y la vida es tan corta que todo no lo podemos realizar. Nuestros sueños son más grandes que las posibilidades. Dios que es bueno seguramente nos va a dar algo para que podamos ampliar todo lo que hemos hecho. Físicamente nos vamos degenerando pero el interior es cada vez más y más.

3. ¿Qué harías con tu vida si supieras que te queda un tiempo limitado?

Si supiera que me queda un minuto de vida me quedaría donde estoy, pues estoy haciendo lo que quiero y me gusta. Aunque a veces, me traiga sufrimiento.

4. ¿Qué es la felicidad? ¿Cómo podemos encontrarla?

No existe. Hay momentos de felicidad. Es una utopía, son felices los tontos. Existen momentos... No importa para quien, pero cuando eres importante para alguien te puedes sentir feliz, sentirte la persona más grande del mundo. Cuando puedes hacer algo por una persona que otra no puede hacer... Hay muchas maneras.

5.  ¿Cuál es el valor más importante?

La libertad. No consiento que nadie me controle ni me domine. Soy la dueña de mi vida. Por Él yo daría mi vida, aunque me cueste la soledad, la persecución e incluso la muerte.

Agraïments:

A Héctor i Manoli per haver-me dedicat un temps per a poder dur a terme aquesta entrevista.

Gràcies.

¿QUIÉN SE HA LLEVADO MI QUESO?

Jure per la meua germana que aquest treball l'he fet jo sola sense copiar-me de cap lloc.

Una reunión

Chicago

"-Desde luego, la vida resultó ser muy diferente a como creí que sería cuando estaba en la escuela. Han cambiado muchas cosas." 

Ningú és l'amo del seu destí. És cert que sí que podem canviar moltes coses i el com reaccionem davant d'una situació pot condicionar mes del que creiem el nostre futur. No obstant això, ningú sap al 100% com serà el nostre futur . Moltes vegades les coses no eixen com nosaltres esperàvem i a més a mesura que passa el temps tots canviem sense donar-nos compte. Madurem, comencem a veure les coses d'una altra forma... El que fa un temps véiem com normal ara ens sembla que està fora de lloc, els nostres gustos poden canviar... No dic que canviem totalment perquè òbviament sempre queda una part de nosaltres que queda intacta però pense que no existix res estàtic totalment.

"-Pero ¿habéis notado que cuando las cosas cambian nosotros no queremos cambiar ? - prosiguió.
-Creo que nos resistimos al cambio porque cambiar nos da miedo."

Estic totalment d'acord. A pesar que la rutina puga avorrir-nos , són les coses que coneixem, que sentim pròximes; les que ens proporcionen seguretat. En el moment que una gran part d'eixes coses canvien eixa sensació desapareix. La reacció no és igual en totes les persones i inclús en una mateixa persona pot variar. Però de vegades ens costa acceptar els canvis.

     EL CUENTO

"Reaccionan ante lo que ocurre. Nosotros somos personitas, somos especiales. Tendríamos que ser capaces de dar con la solución. Además, merecemos mejor suerte que ellos. Esto no debería ocurrirnos, y si nos ocurre, al menos tendríamos que recibir una compensación.

-¿Por qué tendríamos que recibir una compensación? -quiso saber Kof. -Porque tenemos derecho.

-¿Derecho a qué? -preguntó Kof.

-Tenemos derecho a nuestro queso.

-¿Por qué? -insistió Kof.

-Porque este problema no lo hemos causado nosotros -respondió Kif-, Alguien ha provocado esta situación y nosotros tenemos que sacar algún provecho de ella.

-Tal vez sería mejor no analizar tanto la situación. Lo que deberíamos hacer es ponernos en marcha de inmediato y buscar queso nuevo -Sugirió Kof." 

De vegades creiem que les nostres coses, els nostres problemes... Son més importants que els de la resta. I això per què?  Considerem la resta èssers inferiors, els menyspreem i no ens adonem que això no nos porta a cap lloc.

És cert que tenim drets, però moltes vegades oblidem que també tenim deures i no podem anar per ahí demanant el que ens correspon quan no complim amb les nostres obligacions. D'altra banda, la vida no sempre és justa i no servix de res quedar-se de braços creuats esperant que la vida et done les coses que creus que et corresponen per dret perquè hi haurà vegades en què no aconseguiràs res.

-"Estoy bien aquí, es un lugar cómodo y conocido. Además, salir ahí fuera es peligroso."

Quan ens trobem agust amb la situació que tenim no ens agrada que res ni ningú ens la canvie. És comprensible perquè algú que li agrada la seua vida per què voldria canviar-la??? Perquè arriscar-se??? No obstant això, si em pare a pensar... Per què no?? Igual el que puc aconseguir és millor que el que tinc?? No dic que siguem uns inconformistes ja que tampoc crec que això siga bona idea. Però pense que de tant en tant és bo introduïr coses noves en la teua vida. La rutina és avorrida i al final crea una opressió en la persona perquè deixa de ser lliure.

 "-Si nos esforzáramos un poco - dijo Kif -, tal vez descubriríamos que en realidad las cosas no han cambiado tanto."

Les persones, preocupades pel nostre dia a dia, no ens parem a pensar sobre molts aspectes de la vida. Potser dediquem uns minuts a reflexionar sobre com ha anat el dia i que podem fer per a millorar, però tampoc li dediquem molt més  de temps. Les conseqüències que comporta no són bones. Bàsicament perquè estem tan ofuscats amb favades que no ens adonem del que ocorre al nostre voltant. Jo reconec que sóc la primera que moltes vegades estic tan penden de les meues coses que quan alçe la vista per a veure el que em rodeja em done compte de com vaig de perduda i que m'assabente molt poc de la vida. Per això recomane que fem quelcom per canviar-ho perquè això no porta res bo.

"-Cada día hago las mismas cosas, una y otra vez, y me pregunto por qué la situación no mejora. Si esto no fuera tan ridículo, sería incluso divertido."

Si veiem que fem les coses d'una determinada manera, sempre igual i que el que falla seguix fallant... Llavors a que esperem a caviar-ho?? no cal ser molt llest per a saber que hi ha molts camins per a intentar arribar a un mateix lloc. Si veiem que el camí que hem pres no és l'adequat, no hem de tirar la tovalla i dir açò no és el meu. Això és massa fàcil i cal ser pràctics. De manera que en compte de repetir el mateix una vegada i una altra el millor és parar-se, esborrar i començar novament.

"-A veces, las cosas cambian y nunca vuelven a ser como ant es. Creo que estamos en una situación de este tipo, Kif. ¡ Así es la vida ! La vida se mueve y nosotros también debernos hacerlo."

Cada moment és únic, les coses una vegada passen mai tornen a ser iguals. Es pot aplicar a tots els àmbits de la vida perquè al final sempre és un mateix patró que es repetix constantement i sabent açò que puc conseguir?... Pues igual més del que creus. Perquè hem d'entendre que encara que no ens agrade, la vida és un canvi constant, és com un tren que seguix el seu camí i mai para. Tens dues opcions: o intentes seguir-ho i veure el paisatge i les coses que et va mostrant el trajecte o et baixes et quedes sol i avorrit i no sé mal, mal, malament..., conclusió: no siguem faves i no ens quedem sense fer res.

"Sin no cambias te extingues"

SÍ. Si no digues-se-lo a l'evolució... El que no arrisca no gana un pollastre, dis-ho com vullgues però el que és, és i punt. Les persones tancades de ment no arriben molt lluny. No siguem obstinats i ampliem l'angle de visió perquè segurament al fer-ho ens adonarem de que la vida ens oferix possibilitats que fins al moment ens havien paregut impossibles.

"Kof sonrió. Sabía que Kif se estaba preguntando: "¿Quién se ha llevado mi queso?", pero lo que él se preguntaba era: "¿Por qué no me puse en marcha antes, por qué no me moví cuando lo hizo el queso?".

Hi ha molts tipus de persones en el món i entre elles es troben les que quan el dit apunta a la lluna es queden mirant el dit i les que pel comtrari veuen la lluna i fins i tot els marcianets que hi ha per ahí. Entre eixos dos tipus de persones es troben mooltes persones que són un poc una combinació d'eixes dues. Ara bo,  tu quin tipus de persona vols ser? La que es queixa d'allò que ha ocorregut  i es queda ofuscat davant d'un problema... o la que intenta veure quina és la causa i el per què de la seua situació?? Jo no és per res però crec que em quede amb la de setciències, més que res perquè segur que troba millor la manera d'aprofitar la vida.

"¿ Qué harías si no tuvieses miedo ?

Sabía que, a veces, un poco de miedo es bueno. Cuando tienes miedo de que las cosas empeoren si no haces algo, el miedo puede incitarte a la acción. Pero, cuando te impide hacer algo, el miedo no es bueno."

Tots i quan dic tots em referisc a absolutament tots tenim por. Per molt que alguns se les donen de valents, sempre hi haurà quelcom o algú que ens puga fer passar-ho malament. No dic que tots tingam una fòbia que faça que al veure una determinada cosa ens quedem paralitzats i en estat de shock. Però sempre hi ha alguna situació davant la qual no sabem com reaccionar, que pot amb nosaltres. Però  es que som humans , no sers perfectes, no podem tindre el control sobre tot i tindre una organització meticulosa. Si intentes controlar absolutament tot l'única cosa que pots aconseguir és tornar-te boig i tindre un estrés que no va a llevar-t'ho ningú més que tu. De manera que aprenguem a conviure amb la por. Sempre estarà ací, la clau esta a prestar-li atenció només quan siga estrictament necessari, perquè si no... Malament vas. Cal ser prudent però tampoc es tracta de quedar-se sense fer res pel que puga passar. La clau com sempre dic, esta en l'equilibri.

"Más vale tarde que nunca"

 Bo... Això no és aplicable per a tot però si per a una bona quantitat de situacions. De manera que jo crec que sempre és millor intentar fer les coses encara que pensem que ja se'ns ha pasat el torn de fer-les. Està clar que les conseqüències no seran les mateixes però crec que mai hem de donar per perdut  res. Hem d'intentar com siga conservar un poquet d'esperança en les nostres vides i no quedar-nos resignats lamentant-nos per allò que hauriem d'haver fet.

"En aquel momento comprendió que el cambio no lo habría pillado por sorpresa si se hubiera fijado en que este se iba produciendo gradualmente y lo hubiese previsto. Quizás era eso lo que Oli y Corri habían hecho.

Se detuvo a descansar y escribió en la pared del laberinto:

Huele el queso a menudo para saber cuándo empieza a enmohecerse."

Amb les presses, hi ha vegades que fem com els burros, només veiem el que ens planten en els nassos i hi ha vegades que ni això. Per això hem d'intentar veure el que hi ha més enllà de nosaltres, què ens rodeja i estar atent abans que res. Perquè si som previsors i no estem als mons de yupi, segurament ens estalviarem mes d'un problemeta.

 "-Ya he tenido esta sensación de vacío con demasiada frecuencia", pensó, con ganas de abandonar la búsqueda."

 Sentir-te com que has perdut el temps, que tot ha sigut per a res... Plantejar-te el per què una i altra vegada... Encara que penses que eres l'únic, això no és així. Tots tenim els nostres moments, uns més que altres però és així. I els que no experimenten eixa sensació és perquè són massa superficials i no es preocupen per res Però donar les coses per perdudes no porta a cap lloc. Està clar que és molt fàcil dir-ho però que quan no et sents bé no és tan fàcil. Però no sé, enfoca-ho des d'un punt de vista objectiu, sent el mes pràctic possible. Que un mal dia no et porte a emprenyar la resta de coses perquè si no acabara en efecte dòmino i quan vullgues donar-te compte ja seran massa les coses que hauràs d'arreglar.

“Avanzar en una dirección nueva a encontrar un nuevo queso”

Com ja he dit abans, sempre hi ha més d'un camí per a arribar al mateix lloc. Si veus que estas intentant sempre el mateix i que no hi ha manera, prova a fer-ho d'una altra forma. És com entropessar-se dues vegades amb la mateixa pedra. Això deixa-se'l als tontos però no caigues el tu també. Intenta buscar el camí adequat encara que no siga el més fàcil.

"Entonces se rió de sí mismo. Comprendió que lo único que hacían sus miedos era empeorar las cosaas. Por eso, hizo lo que hubiera hecho de no tener miedo: avanzó en una nueva dirección."

Moltes vegades creiem que ens trobem davant de situacions que són massa per a nosaltres i de les que no podrem eixir. Quan passa el temps i tires la vista arree et dones compte de com estaves d'equivocat. La por fa que els problemes es convertisquen en muntanyes massa altes per a escalar-les i massa grans per a rodejar-les. Partim el pastís en porcions xicotetes. Perquè així aconseguirem acabar-nos-ho i ens donarem compte que estava realment deliciós.

“Cuando dejas atrás el miedo, te sientes libre”

La falta de llibertat, eixa opressió que no deixa la persona ser ella mateixa... No deixa viure a ningú. Si et pares a pensar en quina és la causa que t'assentes així i intentes veure què pots fer perque deixes de sentir-te així, veuràs com la vida és molt més bonica del que creies. No és de color de rosa, però tampoc és negra. Accepta les teues limitacions i confia en tu mateix perquè d'esta manera  aconseguiràs molt més del que creus.

"¿Por qué no lo había hecho antes?"

Perquè perquè igual no estaves prou preparat com per a donar-te compte. Però de que et servix lamentar-te per quelcom que ja hi ha pasat?? Et portarà a cap lloc?? Si és així, avant, plora, crida i desfoga't. Però allò més habitual és que només et servisca per a que t'entre un mal de cap important. De mode que... Una vegada fet, ja està fet. Si no t'agraden les conseqüències, bo mira ja ho saps per a la pròxima. Jo no estic orgullosa de tot el que he fet però intente aprendre dels errors que he comés perquè no es torne a repetir. Si no puc canviar les coses seré jo la que canvie. I ja està.

"Se sentía feliz porque no lo dominaba el miedo y porque le gustaba lo que estaba haciendo en aquellos momentos."

Quan deixes de tindre por comences a ser feliç. La llibertat no et porta directament a la felicitat però si que t'acosta a ella. Si tens por no estas agust, si no estas agust com vas a ser feliç?... Es pot ser feliç sense llibertat??? Potser però segurament no és igual que si et trobes sense cap tipus de lligams. Quan dic lligams em referisc a coses roïnes, negatives que no et deixen ser.

"Kof advirtió de nuevo, como ya había hecho antes, que lo que nos da miedo nunca es tan malo como imaginamos. El miedo que dejamos crecer en nuestra mente es peor que la situación real."

Quantes vegades has pensat que eres la persona amb més mala sort del mòn??? Segur que més d'una vegada i no obstant això saps que això no és així ni de lluny. Quan tens por no penses amb claredat. Tot se't queda grans i creus que no podràs. La falta de confiança pot ser un motiu que et faça veure que no eres capaç. Bo, elimina-ho. Arranca-ho d'arrel com siga però lleva-t'ho de damunt perquè quan aconseguisques allunyar-ho de tu voràs que ni les coses roïnes són tan roïnes ni que els altres tenen tanta sort com diuen. Tens sort tot i que encara no te n'hages adonat.

"Ahora veía que era natural que se produjeran cambios constantes, tanto si uno los esperaba como si no. Los cambios sólo podían sorprenderte si no los esperabas ni contabas con ellos."

La vida és un canvi constant. Hi ha alguns que ens agraden i  criem que són millors i altres que encara que no ens sorprenden i els haguem estat  esperat camb les garres fora no els podem  evitar. Com ja he dit abans no podem controlar-ho tot. De mode que acceptem allò que no están en la nostra mà canviar i busquem solucions si viem que no ens agraden.

“Cuando ves que puedes encontrarnuevo queso y disfrutar de él, cambias de trayectoria"

Quan per fi et dignes a veure que hi ha més enllà dels teus nassos et dónes compte que hi ha coses al teu voltant que no havies vist i t'agraden, per que no lluitar per elles?? No siguem conformistes i ens limitem a acceptar el que no vol ningú. Hem de voler el millor per a nosaltres i els nostres. Sempre sense fer mal als altres però no siguem panolis , que d'això ja hi ha massa en el món.

"Notar en seguida los pequeños cambios ayuda a adaptarse a los cambios más grandes que están por llegar.”

Si fas les coses poquet a poquet quan arriba el moment no t'agarra el bou. Si ho deixes tot per al final l'única cosa que pots aconseguir és aclaparar-te i fer les coses malament. És com la tortuga de la faula de la liebre i la tortuga. Fes les coses pas a pas. No et botes etapes per voler córrer però no et deixes tot per al final.

"Entonces se echó a reír y se dio cuenta de que había empezado a cambiar cuando había aprendido a reírse de sí mismo y de lo mal que estaba actuando. Advirtió que la manera más rápida de cambiar es reírse de la propia estupidez. Después de hacerlo, uno ya es libre y puede seguir avanzando."

Encara que parega quelcom molt senzill, és més difícil que el que creiem. I no és quelcom que tots sàpien fer. Acceptar els teus defectes i aprendre d'ells pot emportar-te al canvi, a la millora. Tots cometem errors però hem de continuar avançant. No quedar-nos com un fava sense fer res. El passat no el pots canviar i el futur no el coneixes. És el present el que està en les teues mans.

"Reflexionó sobre los errores cometidos en el pasado y los utilizó para trazar un plan para su futuro. Supo que uno podía aprender a convivir con el cambio.

 Uno podía ser más consciente de la necesidad de conservar las cosas sencillas, ser más flexible y moverse más deprisa.

No servía de nada complicar las cosas o confundirse a uno mismo con creencias que dan miedo. Si uno advertía cuándo empezaban a producirse los cambios pequeños, estaría más preparado para el gran cambio que antes o después seguramente se produciría."

Tots podem fer-ho. Encara que ens coste, al final aprendrem a adaptar-nos a les noves situacions. Una vegada ho hàgem fet veurem que les coses no són tan roïnes com en un principi pareixia i la nostra actitud haurà canviat. Una vegada que esta haja millorat tot anirà molt millor, i és que una persona davant d'una mateixa situació però amb actituds diferents pot fer que la seua vida li vaja d'una manera o d'una altra. Pots triar entre viure amargat o no. Tu decidixes.

• El cambio es un hecho.

• El queso se mueve constantemente.

• Prevé el cambio.

• Permanece alerta a los movimientos del queso.

• Controla el cambio.

• Huele el queso a menudo para saber si está enmoheciendo.

• Adáptate rápidamente al cambio

Cuanto antes se olvida el queso viejo, antes se disfruta del nuevo.

• ¡ Cambia !.

• Muévete cuando se mueve el queso.

• ¡ Disfruta del cambio !.

• Saborea la aventura y disfruta del nuevo queso."

 Manual per a la felicitat, seguix estos passos, adaptant-los a la teua vida i voràs com tot et va molt millor. No és una orde però si una proposta que li faig a tots aquells que vullguen viure una vida mitjanament decent i amb tota l'alegria possible. 

   

EL DEBATE

"A veces ni siquiera somos conscientes de que tenemos miedo"

Moltes vegades diria jo. Fins que no arriba algú i et diu però que et pasa??? No et dónes compte que hi ha quelcom que falla en tu. Si et pares. A reflexionar un poc et donaràs compte que hi ha alguna cosa que és necessari caviar. I quan ho faces les coses milloraren com per art de màgia. Una vegada reconeguem les nostres pors i ens adonem d'elles és molt més fàcil fer quelcom perquè deixen d'estar presents en les nostres vides. Perquè com canviarem si no sabem que és el que falla?

"Hay personas que nunca cambian y pagan un precio muy alto por ello. En mi práctica médica veo a gente como Kif. Creen que tienen derecho a su "queso". Cuando el queso se mueve, se sienten víctimas y culpan a los demás. Se ponen enfermas con más frecuencia que las personas que superan los miedos y siguen avanzando."

Desgraciadament eso és així. No tots som iguals. I hi ha gent molt cabota  i obstinada. Però jo vull  creure que més o menys tard eixa gente se donarà compte d'eixe error i encara siga tard, acaban reaccionant  i canvien encara que nomes siga una miqueta. 

"¿ De qué debemos prescindir y qué debemos seguir buscando?".

Ací esta el problema entre cometes. El difícil no és a dir val vaig canviar, si no el què i el com ho faig. Però jo crec que eixes dificultats fan que la visa tinga la  seu chispa, que no siga avorrida i monòtona i que sempre hem de buscar, aprendre, i reflexionar sobre nosaltres i el nostre  voltant.

"Supongo que es mucho mejor iniciar el cambio mientras uno todavía puede intentar reaccionar y adaptarse a él. Tal vez deberíamos mover cada uno nuestro propio queso."

Clar que sí. Estic totalment d'acord. Ningú per molt que es preocupe per nosaltres i ens vullga, podrà fer sempre tot per nosaltres. Hem he aprendre a valdre'ns per nosaltres mateixos. Aprendre a ser autònoms i independents encara que eixe camí d'aprenentatge no siga senzill"

Conclussió 

El canvi no té per què ser roín. Hi ha vegades que és millor i que l'obligar-nos a adaptar-nos pot tindre conseqüències positives. Si no ens limitem a actuar com a mers espectadors de la vida i intentem traure-li el major profit possible  ens adonarem que en realitat es tracta d'un retal preciós.