Jure pel meu compás que aquest treball és tot obra meua.
EL PRINCIPITO
Capítol 1
"Las personas mayores nunca son capaces de comprender las cosas por sí mismas, y es muy aburrido para los niños tener que darles una y otra vez explicaciones".
Tot els adults foren xiquets una vegada. No obstant això, sembla que quan s'arriba a certa edat,
és com que part de el que erem i pensàvem desapareguera. Amb açò vull did que hi ha coses que de xicotets les hauríem entés perfectamen,t però que quan creixquem deixem de veure-les, percibim el món d'una altra manera. I això no siempre és bo.
Capítol 2
"Hacia delante no siempre se puede llegar muy lejos..."
Les persones siempre pensem en el futur, en avançar i crec que no ens parem a disfrutar del moment.
Segurament, si deixàrem d'estar tan obsessionats, avançaríem més i disfrutaríem del camí.
Capítol 7
"Conozco un planeta donde hay un señor carmesí. Jamás ha aspirado una flor. Jamás ha mirado a nadie. Jamás ha amado a nadie. Jamás ha hecho otra cosa que sacar cuentas. Y todo el día se repite como tú: "Soy un hombre serio! ¡Soy un hombre serio! Y eso lo infla de orgullo. Pero no es un hombre, ¡Es un hongo!"
Els éssers humans ens diferenciem de la resta d'organismes per la nostra capacitat de raonar, però se suposa que també ens diferenciem per la nostra ànima, perque som capaços de sentir emocions i tindre sentiments que cap ésser pot experimentar. No obstant això, de vegades ho oblidem. Li donem importància a coses que realmnet no en tenen i quan actuem d'aquesta manera, sense pensar de veritat i sense tenir en compte els sentiments... deixem d'actuar com éssers humans.
"Si uno ama una flor de la cual no existe ejemplar en millones y millones de estrellas, es suficiente para ser feliz, solo mirarla. Uno se dice: "Mi flor está allí, en alguna parte..." Pero si la oveja se come la por, es para uno como si bruscamente todas las estrellas se apagaran"
Tot allò que amem és el que dona sentit a la nostra vida. Quan ens qüestionem la nostra raó de ser, no siempre trobem una resposta o la mateixa resposta. Peró si ho analitzem i tenim com objectiu ser feliç; ens adonem de que és impossible viure amb plenitud si no és al costat de la gent que ens importa.
Capítol 8
"No se debe escuchar jamás a las flores. Hay que mirarlas y olerlas. La mía perfumaba mi planeta pero yo no sabía disfutarlo"
Hem d'intentar entendre el medi que ens envolta. Disfrutar de tots els elements del nostre entorn tant com pugam. Perque pot ser, quan ens adonem de la seua importància, ja no podrem disrutar-los perque no estarán a la nostra mà.
Capítol 10
"Es necesario exigir a cada uno lo que cada uno pueda dar. La autoridad reposa ante todo, sobre la razón."
El millor moltes vegades és siempre trobar un terme mitg. Ací sería aplicable el Aurea mediocritas. Hem de saber quines són les nostres limitaciones però al mateix temps hem d'intentar millorar per tal que les nostres barreres disminueixen amb el temps.
"Es mucho más difícil juzgarse a uno mismo que juzgar a los demás. Si logras juzgarte bien a ti mismo, es porque eres un verdadero sabio"
Quanta veritat hi ha en aquesta cita... Normalment sempre veiem abans els errors dels demés. Els nostres, ens costa més. Sabem que no som perfectes però és com que la resta sempre en té més i més greus. Si en compte de fixar-nos en els altres ens fixàrem primer en nosaltres, és ben probable que el món millorara.
Capítol 11
"Para los vanidosos, los otros hombres son sus admiradores"
Una veritat que sembla molt obvia i que no la apreciem. Tots, per molt bona gent que sigam tenim una part més o menys gran de vanidat. A tot ens agrada que ens halaguen però hi ha gent que el seu únic interés és aquest. Hem d'anar en compte amb aquesta gent ja que potser per a nosaltres són amicus però nosaltres per a ells només som instruments.
Capítol 12
"Bebo para olvidar... Para olvidar que estoy avergonzado... Avergonzado de beber"
No té trellat. No obstant això és una metàfora aplicable en moltes situacions.
Quan cometen un error hem d'intentar arreglar-ho si està en les nostres mans. Hem d'intentar ser pràctics ja que amargar-nos no ens va a servir de res, i segurament eixa actitud fa que comentam més errors encara.
Capítol 13
"-¿Para qué te sirve poseer las estrellas?
-Me sirve para ser rico.
-¿Y para qué te sirve ser rico?
-Para comprar otras estrellas si alguien las encuentra"
Aquesta és la base de la nostra societat actual. Pot paréixer que es tracta d'un sinsentit, i com diu el principito, un raonament digne d'un borratxo. Però desgraciadamente és així. Si ens paren a analizar... Realment necessitem tot el que demanem?? Som realment més feliços cada vetada que tenim més?... És veritat que en el acte ens alegrem però, és tenint més i més el camí de la felicitat?... Si sabem que no ho és, aleshores per qué caiguem una i altra volta?...
Capítol 20
"Yo me creía rico con una flor única, y no poseo más que una rosa ordinaria. Ésta y mis tres volcanes, que me llegaban a la rodilla, y uno, tal vez extinguido para siempre, no harán de mí un gran príncipe..."
La clau, com ja he dit abans, no està en poseïr coses que la resta no tenen, sinó en estar agraïts d'allò que disposem. Perque sempre hi haurà qui estará pitjor que nosaltres i per tant, sempre anem a ser afortunats.
Capítol 21
"Tú no eres para mí más que un jovencito parecido a otros cien mil jovencitos. Y no te necesito. Y tú tampoco me necesitas. No soy para ti más que una zorra parecida a otra cien mil zorras. Pero si me domesticas, nos necesitaremos mutuamente. Serás para mí único en el mundo. Seré para ti única en el mundo..."
La rabosa parla de crear lligadures... Les relacions que tenim amb els demés influeixen més del que creguem o volem creure en la nostra vida. Ja siga de manera positiva o negativa, en ocassions, la nostra actitud davant de la vida es deu a açò.
"Nada es perfecto"
Cert però en cas de que trobàrem alguna cosa que fora absolutament perfecta... ens agradaría? A més com podem saber qué és la perfecció si no existeix? No és possible detectar si una realitat ho és o no. Perque a més de que tot té siempre algún error que a que deixe de ser perfecte, cadascú té la seua pròpia imatge de la perfecció.
"La palabra es fuente de malentendidos"
La paraula pot fer que interpretem les coses d'una manera o d'una altra. De vegades diem coses que l'altre no vol escoltar. I podem utilizar-les per tal de que la resta crega coses que no són veritat. Però els actes són els que realment parlen per nosaltres.
"Ustedes no se parecen a mi rosa, no son nada todavía. Nadie las ha domesticado y ustedes no han domesticado a nadie. Ustedes están como estaba mi zorra. No era más que una zorra entre cien mil. Pero la he hecho mi amiga y ahora es única en el mundo.
...
Ustedes son bellas, pero están vacías. No se puede morir por ustedes. Claro está un caminante ordinario creería que mi rosa se parece a ustedes. Pero ella sola es más importante que todas ustedes, pues es a ella a quien he regado. A quien puse bajo un globo. A quien abrigué con el paraván. Por quien maté las orugas (salvo dos o tres para que se hicieran mariposas). A quien escuché quejarse o alabarse, o, a veces, también callarse. Por eso es mi rosa".
Un mateix objecte, una mateixa persona, un lloc... pot significar molt o res segons la persona. Les coses no tenen realment valor en sí. El que té valor és la historia que li donem cadascú. Tot té una historia, un passat, un present i un futur. I per això el que per a mi ho és tot, per a tu no significa res ja que no li has dedicar el mateix temps que jo o no sapos realment el que és.
"No se ve bien sino con el corazón. Lo esencial es invisible a los ojos"
Cert i obvi. Però les persones en moltes ocasions estem cegues. Mirem però no arriben a veure el que realment importa. I estic d'acord en que el cor/ànima/ment/anomena-ho com vulgues, és el que ens humaniza i el que és essencial.
Capítol 22
"Solo los niños saben lo que buscan"
És curiós que els xiquets, que se suposa que són personetes massa inocents i que saben poc, són en moltes ocassions més sabios que ningú. Hi ha estudis que diuen que només els xiquets saben apreciar la qualitat de la música.
Una vegada vaig llegir un article en el que un virtuós del violí hi havia anat a tocar al metre un repertori que dies més tard havia de tocar en un concert. Les entrades s'havien esgotat i la gent havia pagar molts diners per tal d'escoltar-li. Pues bé, al metre va observar que només els xiquets es veien atraguts per la música i es paraven a escoltar.
Igual que pasa amb la música pasa amb altres coses.
Capítol 24
"Es bueno haber tenido un amigo aun cuando uno va a morir"
Bàsicament perque a tots ens espera el mateix. Podem pensar que no serveix de res la vida ja que tot acaba. Però no és així, ja que tenim un temps preciós per a disfrutar-lo. Som éssers sociables i necessitem tenir contacte smb els demés per a viure. Tots volem viure, que no és mateix que sobreviure i els amics ho fan possible ja que són un dels pilare de la nostra vida.
"¡Ya se trate de casa, de las estrellas o del desierto, lo que embellece es invisible"
Si ens quedàrem en la part externa, física de les coses sería molt patètic ja que només veuríem la punta del iceberg. És important saber buscar i conèixer bé les coses, també buscant en el seu interior perque segurament ens sorprendrem de la bellesa que podem arribar a descobrir.
Capítol 26
"Si amas una flor que se encuentra en una estrella, es dulce, por la noche, mirar al cielo. Todas las estrellas están florecidas... Mi estrella será para ti una de las estrellas. Entonces te deleitará contemplar todas las estrellas... Todas serán tus amigas. Y luego, quiero hacerte un regalo...
Las gentes tienen estrellas que no son las mismas. para unos, que viajan, las estrellas son guías. para otros, no son más que pequeñas luces. Para otros, que son sabios, son problemas. Para mi hombre de negocios eran oro. Pero todas esas estrellas callan. Tú tendrás estrellas como nadie las ha tenido...
-¿Qué quiere decir?
-Cuando mires el cielo, de noche, como yo habitaré en una de ellas, como reiré en una de ellas, te parecerá como si todas las estrellas rieran. ¡Tú, tú tendrás estrellas que saben reír!
A mi em sembla que és una metáfora de l'amistat, presentada com una realitat eterna i pura. Es tracta d'una cosa única i especial, diferent per a cadascú però al mateix temps igual per a tots.
OPINIÓ PERSONAL I REFLEXIÓ GENERAL:
Ls veritat és que pense que es tracta d'un libre increíble. M'encanta com l'autor és capaç de transmetre valors i idees tan profundes i importants amb un llenguatge clar i senzill. Una història entranyable. Tots hauríem de intentar trobar un poc del petit príncip i aplicar-ho a les nostres vides.
