JUNO

Juro por mi querido violín que este trabajo no está sacado de ningún sitio y es fruto de haberme comido bastante el coco.

5:20

A Juno li dona positiu el text i comença a agitar-ho per a veure si se'n va.

El dependent li diu:"No es ninguna pizarra mágica. Ese no es un garabato que se pueda borrar"

Hi ha coses en la vida que no es poden canviar; fer-les i després fer com que no ha passat res. Bàsicament perque no són tan fàcils d'arreglar i tot té conseqüències.

6:35

Juno penja una cosa a un arbre per tal de simular que s'ahorca però la trenca i continua.

Hi ha jovens en la actualitat que a causa de la pressió psicológica decideixen  posar fi a la seua vida.

Encara que ens semble que és extrem i estrany; és una cosa que està ahí, i que pasa més vegades de les que imaginem.

10:58

Juno li diu al seu millor amic: "Siento haberme enrollado contigo. Ya sé que no fue idea tuya. Te veré en el instituto"

La protagonista no li dona molta importància a l'assumpte i està tranquila. En cap moment s'asusta o es posa nerviosa. Eixa reacció és admirable perque, segons el meu punt de vista, a eixa edat hi ha moltes coses que encara se ens queden grans.

11:52

Juno intenta obrir-se pas per a avançar en el institut, i com que la gent va a la seua, li costa.

Més tard, es repeteix aquesta escena però tots saben que Juno està embaraçada i se li queden mirant.

Deiem que visquem en una societat libre i tolerante, on les diferències no importen. Però no és així, ja que moltes vegades no ens agrada el que és nou, diferent,... i ho menyspreem.

17:40

La seua companya li diu: "El bebé tiene uñas"

Una simple frase fa que Juno recapacite i canvie d'opinió.

Tot açò ho fa sense demanar ajuda de ningún, pren ella sola la decisió.

Creiem que ho sabem tot, que som prou madurs per a decidir... I més d'una vegada ens equivoquem a causa d'eixe orgull.

22:59

Quan Juno va a casa i li conta  a sons pares el que li ha ocorregut em sorprén la seua reacció.

La veritat és que reaccionen prou bé, amb molta tranquilitat. Pot ser Juno és així perque la seua familia és com és. Perque estic segura de que en altra familia, la reacció dels pares haria sigue un altra. És una proba de que cada persona és com és en part, per les seues circumnstàncies.

25:05

"No sé qué clase de chica soy en realidad"

Però... Qui sí ho sap? Sabem qui som realment?

No ens coneguem prou, ens creiem el que volem. Intentem formar una imatge de nosaltres que no siempre coincidix amb la realitat.

50:42

La mare de Juno li diu: "Mark es un hombre casado, hay ciertos límites"

Juno no ho veu perque és massa inocent i sa mare li intenta dir el que és el millor per a ella però no vol sentir-la.

Eixa reacció un poc agresiva és un patró que es repeteix en quasi tots els adolescents en el dia a dia.

Quan no volem escoltar el que ens diuen, reaccionem malament. Segurament si ens deixàrem aconsejar, ens aninria millor.

1:08:40

Mark li diu a Juno en sa casa:"Voy a dejar a Vanesa"

Juno es sorpén molt perque no s'ho esperava. A primera vista semblen una parella feliç però les apariències enganyen. No sempre les coses dels demés són tan boniques i les nostres les pitjors.

Juno vol estabilitat perque el xiquet visca en un bon ambient però no és tan fácil.

1:11:30

Mark diu:"Me pregunto si yo estoy preparado"

La parella adoptiva discuteix i Juno se'n va.

Som uns egocèntrics i no ens parem a pensar en que pot ser, el que vull jo no és el mateix que vols tu.

Obviament això només porta problemes perque hi ha falta de comunicació.

1:18:44

Juno li diu a son pare: "Me pregunto si dos personas pueden seguir felices para siempre"

Sabem realment el que és ser feliç? Les persones som exigents i inconformistes. I moltes vegades les coses no van bé per culpa nostra. Per que és tan dificil? Se suposa que som éssers sociables que necessiten amor, per que és tan complicat tot?

1:21:01

La seqüència d'escenes en les quals Juno li prepara a Bleecker varies sorpreses.

Aquest gest és bonic, ja que la protagonista s'enrecorda d'ell. Aquests xicotets detalls són els que ens fan feliços, ja que a tots ens agrada sentir-nos volguts.

1:30:01

L'escena en la qual apareixen Juno i Bleecker amb les guitarres cantant.

Ja han trobat la pau. Els humans busquen la felicitat en les coses materials o grans experiències.

Però generalment aquesta es troba quan menys te la esperes i en moments en el que et sents bé amb tot el que t'envolta.

REFLEXIÓ GENERAL:

A simple vista pot semblar una película un poc superficial i amb poc de missatge, però la protagonista té més coses que ensenyar-nos de les que creiem.

Hem de pensar abans d'actuar. Però si cometen un  error no té sentit tornar-nos bojos, el millor és actuar amb tranquilitat i paciència, ja que, es poden adoptar dos actituts en la vida i siempre hem d'esforçar-nos per fer-ho tot el millor que puguem.