PRIMERA PART:
00:00:56
¿Podemos conocer la verdad?
¿I què és realment la veritat? Existeix una veritat absoluta? Si és així, qui es troba en possessió de la veritat?
Està bé creure en ella, encara que no es tracte d'una realitat eterna o permanent. Allò que percibim e inclús en un moment donat defensaríem a mort com VERITAT potser que no ho siga per sempre. El que cadascú percibeix com veritat és diferent.
Però no anem a estar dubtant eternament perquè no val la pena. És bo tenir una veritat a la que aferrar-se, en la que creure... Sí que podem conéixer la veritat, bo una part d'ella, la nostra, en un moment determinat.
¿I què és realment la veritat? Existeix una veritat absoluta? Si és així, qui es troba en possessió de la veritat?Està bé creure en ella, encara que no es tracte d'una realitat eterna o permanent. Allò que percibim e inclús en un moment donat defensaríem a mort com VERITAT potser que no ho siga per sempre. El que cadascú percibeix com veritat és diferent.
Però no anem a estar dubtant eternament perquè no val la pena. És bo tenir una veritat a la que aferrar-se, en la que creure... Sí que podem conéixer la veritat, bo una part d'ella, la nostra, en un moment determinat.
00:02:31
No existe ninguna verdad fuera del mundo de las matemáticas. No hay forma de encontrar ni una sola certeza absoluta, ningún argumento irrebatible que nos ayude a dar respuesta a las preguntas de la humanidad.
La filosofía por lo tanto, ha muerto, porque de lo que no se puede hablar, mucho mejor es callarse.
De que serveix tindre una visió tan pesimista? tan negativa? La vida no és de color rosa però tampoc crec que siga negra. Les coses no tenen perque ser blanc o negre... I els números els fem nosaltres, i com humans que som, també podem equivocar-nos amb ells.
Però és que jo pense que el que realment importa és intentar viure amb felicitat, no és un carpe diem però hi ha cerotes coses que si sabem que no estàn en la nostra mà... De que serveix que ens lamenten o que perdem el temps intentant trobar una solució?
De que serveix tindre una visió tan pesimista? tan negativa? La vida no és de color rosa però tampoc crec que siga negra. Les coses no tenen perque ser blanc o negre... I els números els fem nosaltres, i com humans que som, també podem equivocar-nos amb ells.
Però és que jo pense que el que realment importa és intentar viure amb felicitat, no és un carpe diem però hi ha cerotes coses que si sabem que no estàn en la nostra mà... De que serveix que ens lamenten o que perdem el temps intentant trobar una solució?
00:01:06
Nada ocurre por casualidad
Tot té conseqüències ens agrade o no. Per tant, allò que ens ocurreix en cada moment és degut a alguna cosa que ja ha ocorregut. La nostra forma de pensar, d'actuar, els nostres sentiments... están condicionats per una serie de factors, únics en cada individu, que van apareguent poc a poc com a conseqüència d'altres anteriors.
És com una gran cadena, on cada eslabón condueix a un altre i a un altre. Però no podem saber que ens va a ocorrer en el futur basant-nos simplement en fets anteriors. Més que res perquè el nombre de possibilitats és infinito.
A més el fet d'actuar o no ja és una decissió que dona lloc a dos possibilitats que es ramifiquen i es tornen a ramificar...
A més el fet d'actuar o no ja és una decissió que dona lloc a dos possibilitats que es ramifiquen i es tornen a ramificar...
00:11:07
Es mejor equivocarse que no hacer nada. Prefiero meter la pata a perdermelo todo.
Està clar que és de tontos no fer res per por a allò que puga succeïr. Ara mateix me podría caure el sostre damunt per no haver eixit de casa o podría haver-me alcançat un raig per haver-ho fet.
Si estudies, t'arriesgues a aprendre-t'ho malament o haver perdut el temps perque no t'has estudiar allò que havia que estudiar. Però si no estudies ja te dic jo que te vas a equivocar en més d'una cosa.
A l'hora de dir-li alguna cosa a algú pot fer que la fastidies perque has ententés malament la situació, però estic segura de que si no actues te quedaràs amb Li ho hauria d'haver dit...
No obstant això, hi ha certes coses que jo crec que mereix la pena quedar-se amb eixa desagradable sensació abans que obrir la boca. Perque segurament les conseqüències seràn pitjor que si no hagueres dit res.
Com sempre la clau està en saber trobar l'equilibri, però és molt fácil dir-ho, encara que no tant fer-ho.
00:15:08
Si conseguimos descifrar el sentido secreto de los números conseguiremos descifrar el sentido secreto de la realidad.
Però què és realment real? No se sap. El mòn és massa abstracte, si te pares a pensar detenidament en una idea arriba un moment en el que eixa realitat es desfigura de la teua ment. I això per què?...
Jo crec que és básicament perquè vivim en un mòn d'idees on tot és relatiu i no hi ha res que siga objectiu al 100%. Cadascú percibeix les coses d'una forma distinta; desde d'una cosa tan senzilla com un color fins a algo tan complexe com ho són les emocions.
La casa que jo veig no la veig com tu la veus; encara que la veiem des del mateix lloc, a la mateixa hora i per als dos tinga el mateix significat.
De modo que, quina de les dos cases és la real? La que jo veig o la que veus tu?
No crec que els números piquen arribar tan lluny. I si és així crec que el cerebre humà va a tardar bastant fins a tenir un coeficient suficientement evolucionar com per a poder asociar els números a interrogants d'aquestes dimensions.
Jo crec que és básicament perquè vivim en un mòn d'idees on tot és relatiu i no hi ha res que siga objectiu al 100%. Cadascú percibeix les coses d'una forma distinta; desde d'una cosa tan senzilla com un color fins a algo tan complexe com ho són les emocions.
La casa que jo veig no la veig com tu la veus; encara que la veiem des del mateix lloc, a la mateixa hora i per als dos tinga el mateix significat.
De modo que, quina de les dos cases és la real? La que jo veig o la que veus tu?
No crec que els números piquen arribar tan lluny. I si és així crec que el cerebre humà va a tardar bastant fins a tenir un coeficient suficientement evolucionar com per a poder asociar els números a interrogants d'aquestes dimensions.
00:35:08
Hay una grieta, un abismo... entre lo verdadero y lo demostrable.
No hi ha res que siga demostrable al 100% però això no significa que haja de ser mentira. No només és cert allò que podem veure, olorar, escoltar... per què aleshores, què seria la felicitat? o la por? o la tristessa?
Eixes coses no tenen explicaciones lògiques o es poden mostrar només utilizant dades científiques. Per tant, que més dona que no tot es puga demostrar si sabem que és vertader?
Hem d'aprendre a viure a que no podem tindre el control sobre tot, perque si ens parem a pensar detenidament... ens adonarem de que en realitat no podem controlar qüasi res. Però repetisc Iiii????
Control≠felicitat
No hi ha res que siga demostrable al 100% però això no significa que haja de ser mentira. No només és cert allò que podem veure, olorar, escoltar... per què aleshores, què seria la felicitat? o la por? o la tristessa?
Eixes coses no tenen explicaciones lògiques o es poden mostrar només utilizant dades científiques. Per tant, que més dona que no tot es puga demostrar si sabem que és vertader?
Hem d'aprendre a viure a que no podem tindre el control sobre tot, perque si ens parem a pensar detenidament... ens adonarem de que en realitat no podem controlar qüasi res. Però repetisc Iiii????
Control≠felicitat
00:43:19
¿Dar la vida por alguien que amaste parece absurdo?
Preciós veritat?? Bo, estic segura de que com a mínim el 60% de persones que hi ha al món no ho faríen. Les persones som egoístes i egocéntriques. Moltes vegades el tenir que prestar atenció a algú ens acaba resultant un poc pesat.
Generalment pensem en benefici propi...
De manera que veig poc probable que la gent ho fer-ha. No obstant això no veig que siga de bojos.
Qui som nosaltres per a considerar que la nostra vida val més que la de la resta? si jo crec que eixa persona li dona tot el sentit a la meua vida i ja no ba a estar; aleshore per a què?? Potser eixa persona l''aprofite millor que jo.
Però per altra banda pense que la vida és un regal, aleshores qui soc jo per a considerar-me jutge de la vida encara que siga la meua pròpia?...
Generalment pensem en benefici propi...
De manera que veig poc probable que la gent ho fer-ha. No obstant això no veig que siga de bojos.
Qui som nosaltres per a considerar que la nostra vida val més que la de la resta? si jo crec que eixa persona li dona tot el sentit a la meua vida i ja no ba a estar; aleshore per a què?? Potser eixa persona l''aprofite millor que jo.
Però per altra banda pense que la vida és un regal, aleshores qui soc jo per a considerar-me jutge de la vida encara que siga la meua pròpia?...
SEGONA PART:
00:00:11
Con la vida no se juega. No hay marcha atrás. En el mundo cualquier decisión por pequeña que sea tiene consecuencias irreversibles.
Amb la vida es juga, s'arriesga, s'experimenta, es tropeça i t'alces, algunes vegades rápidament, altres pagant les conseqüències, però sempre s'apren, que és d'allò que es tracta. En la vida se participa, no s'asisteix com mero espectador.
Totes les nostres decisions tenen consequencies, que no tenen per qué ser negatives, però tampoc són irreversibles. Res és definitiu, el guió no està completamente escrit... Tu el canvies minut a minut...
00:37:56
Hay una verdad absoluta: Todo es falso.
Això es el que sembla quan ens asomem a la finestra de la realitat, del día a día. Res és el que sembla ni ningú és com esperabem, però...que trist sería pensar que això és així realment. No tot és fals en la vida, ni hi ha una veritat absoluta.Hi ha veritats relatives que donen sentit a el que soma per allò que lluitem, que nos donen força en el día a día y que de vegades són tan xicotetes que pasen desapercibides, que ni nosaltres mateixos som conscients de que están ahí.
Són veritats a mitges.
00:40:23
Cualquier acción puede tener consecuencias inesperadas.Que pena si no les tinguera, si tot fora previsible... El misteri del futur, de no saber que va a ser de nosaltres; té el seu encant.
La vida és com un llibre, en el que els capítols es van escribint poc a poc i que contenen moments de fantasía, d'amor, de plenitut... normalment no ens agraden aquella llibres que desde quasi la primera pàgina ja sabem que és el que ocorrirà. Amb la vida pasa el mateix. Estic segura que a ningú li agradaría saber realment que va a ser d'ell perque tots tenim un final. Potser no fariem moltes de les coses que fem i després s'arrepentim, però viure amb por no és viure.
00:41:45
La verdad es confusa, absurda, casual, desordenada y muy desagradable.
La veritat no és sempre com esperem i moltes vegades ens sorpren però no crec que siga precisamente absurda. Casual? Tampoc pense que siga així, ja que cadascú té la suda pròpia veritat. Desordenada... supose que com la vida en general. I en quant a desagradable... Crec que per molt mala que siga, sempre serà millor que una mentira. Potser les conseqüències siguen unes que no t'agraden però es que una mentira siempre condueix a una altra i jo que vols que te diga? A mi no m'agraden...
La veritat no és sempre com esperem i moltes vegades ens sorpren però no crec que siga precisamente absurda. Casual? Tampoc pense que siga així, ja que cadascú té la suda pròpia veritat. Desordenada... supose que com la vida en general. I en quant a desagradable... Crec que per molt mala que siga, sempre serà millor que una mentira. Potser les conseqüències siguen unes que no t'agraden però es que una mentira siempre condueix a una altra i jo que vols que te diga? A mi no m'agraden...
CONCLUSSIÓ GENERAL:
La veritat existeix o no segons el concepte que tinques sobre ella. No crec que la veritat absoluta existija però tampoc crec que tot siga fals. Si així ho creirem la vida seria masa trista i gris... I no volem que siga així, veritat?
