YENTL

Jure per la meua tortuga que aquest treball no l'he copiat de cap lloc

00:02:22

"Libros de cuentos para las mujeres... libros sagrados para los hombres...!!!"

Això és una discriminació en tota regla. Des de sempre, per molt que hi haja gent que s'encabote a negar-ho, les dones han exercit un paper inferior al dels hòmens en la majoria de situacions. Se'ls ha considerat sers inferiors i amb menys capacitats. I el "millor" de tot és que no hi ha cap explicació racional per a això. Potser serà perquè pertanc a aquest sexe, potser no...Siga com siga pense que això és de ser uns ignorants i que eixe tipus de persones haurien de fer-se'l mirar. El món no podria seguir sense dones i no estem fetes només per a tindre fills i criar-los.

00:05:38

"David, a veces hay muchas respuestas para la misma pregunta"

És curiós que moltes vegades quan no sabem què respondre a quelcom, contestem amb una resposta enrevessada, llarga i poc precisa. No obstant això, és cert que això no sempre té per què ser així a causa de la ignorància. Una cosa tan senzilla com, Quin és el teu color preferit?? té moltes respostes depenent de a qui li preguntes. Això mateix ocorre amb la resta de preguntes que tenen una part subjectiva. Però, i què hi ha de la ciència?? Això és quelcom demostrable, és blanc i negre, és concreta... 

Bo, això caldria discutir-ho, perquè encara queden molts interrogants a què no sabem respondre. Hi ha moltes teories que han sigut abolides perquè s'ha descobert que no eren correctes; qui no diu que puga ocórrer el mateix en el futur? I si tot el que aprenem és erroni?? 

Pot sonar un poc malament, però tampoc és tan desgavellat. Estic segura de què d'ací uns anys, segur que algú descobrix que quelcom del que nosaltres estem segurs a 100%.

Per tant, jo crec que en realitat hi ha moltes respostes per a prácticamente qualsevol pregunta.

00:07:28

"Te lo repito por enésima vez: hombres y mujeres tienen diferentes obligaciones. Y no preguntes por qué."

I això qui ho diu?? ¿Per què?? Tots tenim unes capacitats i unes limitacions, quelcom que se'ns dóna millor, i coses que ens costen més. Però classificar d'eixa manera tan general no té cap sentit. El sexe no té res a veure amb això i cada un ha de tindre la possibilitat de triar el que vol ser en la seua vida, sense importa el sexe, raça, religió...

Em pareix increïble que encara, en els temps en què estem, quede gent amb eixa mentalitat tan antiquada. Les coses canvien i les persones també haurien d'evolucionar. És cert que cada cultura té uns costums i un tipus de conducta determinada, però encara així pense que eixa discriminació tan forta és innecessària.

00:12:01

"¿Dónde está escrito lo que estoy destinado a ser?"

No ho sabem i és el millor que ens pot passar. Perquè, hi ha coses que és millor no saber. Ja que, a qui li agradaria saber quan morirà i com? I saber que, per molt que ho intente, no ho va a poder evitar. No sé, jo crec que és millor que el futur es vaja teixint a poc a poc, amb les xicotetes coses del dia a dia. Saber que la teua vida serà d'una manera determinada, que per molt que vullgues fer no podràs canviar-la... Això no és bo. Si sabérem que serà de nosaltres estic segura de què deixaríem de fer moltes coses i la nostra llibertat seria pràcticament inexistent.

00:40:37

"Hay ciertas cosas que una vez las tienes, ningún hombre te puede quitar"

La veritat és que sí. Hi ha coses que són tan les nostres que ningú, per molt gran que siga el seu interés, aconseguirà arrebatar-nos-les. Poden llevar-nos qualsevol cosa material, poden llevar-nos la llibertat per a dir el que pensem, inclús poden llevar-nos la nostra capacitat per a parlar... Però una cosa que no pot anul·lar ningú, és el que sentim. Per molt que algú ho intente, nosaltres som amos d'això, o més bé, l'això ens domina a vegades. Siga com siga, hi ha llocs a què ningú pot arribar, i inclús a nosaltres ens costa. Per això, encara que pensem que que ens ho hagen llevat tot, hi ha una part que encara seguix intacta, una part nostra, només nostra.

00:57:48

"¿Todo debe tener una razón?

No. Hi ha moltes coses que no tenen sentit, o si en tenen està tan amagat que ningú és capaç de trobar-ho. No tot es pot ficar en la racionalitat. Hi ha coses, que ens agrade o no, han sigut, són i seran sempre abstractes.

Per què actuem com actuem?? Hi ha vegades que ho fem perquè pensem en les conseqüències, en allò que ens agrada... Però i què hi ha de totes eixes vegades que actuem sense pensar??

I no em referisc a actes de forma instintiva, si no a eixes coses que fem sense pensar i no sabem molt bé per què. Qui ens obliga a fer-les?? Ningú. I què ens mou a comportar-nos así?? No ho sabem.

Per qué?? Perquè no podem saber-ho tot. Hi ha coses que s'escapen del nostre coneixement i que no sabem explicar. Simplement ocorren.

1:08:08

"Nada es imposible"

Ja clar. Bo, jo crec que no. Potser haurà coses que a primera vista puguen paréixer-ho i després es convertisquen en coses poc probables, és a dir, que potser acaben ocorrent. No obstant això, pense que això no és aplicable per a tot. Jo no sóc de les que tira la tovalla fàcilment i crec que hem de tindre esperança. Però també crec que hem de ser realistes perquè si no acabarem estampant-nos. Tots tenim unes limitacions i hem d'acceptar-les. Tampoc hem de ser uns conformistes, sinó que que hem de ser ambiciosos, tindre metes en la nostra vida, objectius... Però amb els peus en la terra perquè viure en un món de fantasia tampoc és bo.

1:51:49

"Las cosas no siempre son lo que parecen"

Sembla a excusa barata, oi??

Bo, jo crec que sí que es pot donar,  ja que hi ha vegades en les quals les coses no són el que poden semblar en un primer moment. Com ja he dit altres vegades, la veritat pot ser surrealista i pareixer quasi impossible. Però es que la vida és així; impredecible i sempre hi ha alguna cosa que trenca els nostres esquemes.

Que siga poc probable no significa que siga imposible.

Per aquesta raó, pensé que hem d’aprendre a confiar en les persones perque ni el roïn és tan roïn, ni el bo és tan bo.

2:05:47

"Hay momentos que sabes que van a estar contigo toda la vida"

Ningú és amo totalment de la seua vida. Per això, encara que a a vegades no ens agrade, certes persones i esdeveniments que passen per les nostres vides ens marquen, estan en la nostra ment més d'allò que considerem habitual.

Eixos records poden ser bons però no sempre tenen per què ser-ho. Llavors és quan ens proposem oblidar, que desapareguen, que deixen de turmentar-nos. No obstant això, pareix que quan més ens esforcem per que caiguen en l'oblit, més difícil és.

No hem de fugir d'ells, si no aprendre a conviure amb ells, d'aquesta manera segurament siguem més feliços. I en  quant als bons, doncs mantindre’ls, fer tot el que estiga en les nostres mans perquè les coses continuen com a nosaltres ens agrada, i bo... continuar vivint i aprofitant cada moment.

OPINIÓ PERSONAL:

M'agradat molt la película perque tracta sobre un tema que m'interesa. M'agrada com la protagonista lluita per allò que vol en la vida, encara que no siga fàcil.

Per altra banda, la música m'agrada molt i Barbara Straisand ho fa genial, de manera que no tinc res negatiu a dir. Si t'agraden els musicals, aquesta és una bona opció.

Papa, can you hear me?